UT Llastres - 100 km 6.500 m+ (3 etapes)

Tot i que cal reconèixer que de camí cap a Vandellòs amb el cotxe fa una mica mandra això de posar-se a córrer a les 21:30 h, s’ha de dir que la cosa motiva. I molt que motiva. Estem a les portes del que de ben segur serà un grandíssim cap de setmana. Sense cap mena de dubte. Un grandíssim cap de setmana fent el que més ens agrada. Un grandíssim cap de setmana sota l’acolliment de la que, tampoc hi ha cap mena de dubte, serà una extraordinària organització. I el més important de tot, fent-ho amb la companyia de l’infatigable amic i company de batalles Jaume Folguera. El nostre objectiu no és altre que venir a sumar 17 – 18 hores d’aquelles que anem acumulant al nostre comptador particular. Unes hores que estaran ben carregades de contingut. Com dic jo, unes hores per anar omplint la caixa de pi. Malauradament aquest cap de setmana la Boira no podrà venir amb nosaltres, però pot estar tranquil·la, que el pròxim dissabte li compensem amb una tirada de 10 hores mínim!

Nocturna (20 km  1.000 m+):

                Sortim amb tota la calma del món. Sense presses i intentant treure-ni el màxim de suc a una nit de lluna gairebé plena. De seguida observem que el terreny no permet el mínim error. Un terreny ple de pedra. Una pedra aspre. Una pedra punxeguda. Una pedra que no es vol estar quieta. Així que conscients de quines són les condicions del terreny de joc, no en queda altra que extremar al màxim la precaució. No val a badar. Tenim poc a guanyar. Bé, el que podem guanyar és un bon “hostiot”. Com diu en Jaume, “cal conservar el xassís que tenim tot un cap de setmana per davant i no el féssim malbé a les primeres de canto...”

                En l’última carena abans de baixar cap a la meta, ens apareixen les llums de l’Hospitalet de l’Infant, amb una súper lluna que il·lumina d’allò més i amb el mar de fons. Tot plegat dóna lloc a una imatge d’allò més bucòlica. Una imatge de les que val la pena guardar a la retina.

                Finalitzat ja el pedregam, agafem una pista que ens condueix fins als carrers del poble i quan són gairebé les 12 h de la nit, creuem la línia d’arribada situada al costat de la mateixa platja. Primera etapa resolta amb èxit. Sense excessos i sense haver pres mal. Seguim!

                Doncs res, anem a dormir ràpid que demà a les 7:00 h tenim festa grossa altra vegada!

Llastres (56 km  4.000 m+):

La d’avui té tota la pinta de ser una jornada d’allò més interessant. Interessant per la relació distància/desnivell. Interessant pel terreny que segur que no donarà treva i interessant també per la calor que apunta que farà. Així que amb tots aquests ingredients sobre la taula, no ens queda més remei que tractar aquesta etapa amb tot el màxim respecte que es mereix. Avui no val a baixar la guàrdia. Així que màxima concentració i amunt!

Quan fa pocs minuts que estem corrent ja estem suant de mala manera. El primer dels pronòstics de jornada calorosa, sembla que es portarà a terme de forma intensa. Caldrà beure més que mai. Cosa que amb el pas de les hores pot acabar dificultant la ingesta de sòlid. Així que haurem de cuidar molt curosament aquest assumpte. En la primer baixada una mica seriosa que fem, un sender obert per l’ocasió ens altera que d’errors els mínims. Doncs sí, al tractar-se d’un sender nou, d’un terreny poc compacte, inestable i amb un fort pendent, es fa molt dificultós baixar sense anar de cul a terra. Després del primer avituallament enfilem una pujada que, per les característiques que té podria semblar que estiguéssim al Pirineu. La veritat és que l’entorn és brutal. Les vistes espectaculars i el recorregut anant a buscar les zones de més encant de la zona. Tela! Un recorregut que, a mesura que van passant els km, es confirma que és realment espectacular.

Superat un tram equipat amb alguna cadena, cosa que el fa encara més salvatge, queda palès que els ingredients que intuíem que tindríem en el menú d’avui s’estan complint al peu de la lletra. Molta calor. Terreny d’allò més pedregós i uns pendents en ocasions més que considerables.

Van passant els km i la veritat és que anem prou bé. El ritme és lent, però això no ens ve de nou. Això sí, l’entorn és de màxima sublimitat. Espectacular. Brutal. Això sí, no quedarà ni un racó entre l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs per trepitjar. Prova d’això està en que en línia recte ambdues poblacions estan a uns 10 km i nosaltres en farem més de 50. Arribem al poble de Castelló i allà ens hi trobem un avituallament important. Veig una quinoa amb una pintarra espectacular. M’he la miro, li pregunto a la voluntària de l’avituallament si la quinoa és vegana i em confirma que sí. Que és vegana perquè ella és vegana i és qui la preparat. Espectacular. Felicito a la voluntària i li dono les gràcies pel bon tracte. Que bé que entra per Déu. En Jaume m’alerta que no val a excedir-se amb el menjar que sinó després ja sabem que passa. Així que la quinoa i prou...

Passat l’avituallament del Coll de Portes i quan portem 36 km, ens trobem a la Mireia de cara que ve amb la Boira i amb la Mia i ens diu que està fent el mateix recorregut que nosaltres del revés i que porta 20 km. No ho acabem d’entendre. Però si la cursa d’avui era d’uns 50 km. Bé, potser haurà agafat algun tram del recorregut d’ahir i per això ho ha allargat més. A veure...

Per enèsima vegada ens encarem al mar. Això vol dir que anem direcció totalment oposada a Vandellòs on hi ha l’arribada. Per enèsima vegada estem més a prop de L’Hospitalet de l’Infant d’on hem sortit que de Vandellós on hem d’arribar. Doncs res, paciència i anar sumant km mica en mica.

Passat l’avituallament del poble de Masriudroms, i amb una eufòria que ens fa anar a endavant amb molta alegria. Bé, és en Jaume qui li posa l’alegria, jo vaig al seu darrera posant-hi el que puc. Jo no vaig tan sobrat d’alegria, però procurarem mantenir el tipus el més decentment possible. Agafem el traçat d’una línia elèctrica i comencem enfilar amunt. Cal destacar la de km i km que hem trobat desbrossats al llarg del recorregut. Realment espectacular la currada que s’han fotut desbrossant. Tela! Tela! Tela! La qüestió és que el camí que estem seguint està ben brut. Ens sobte ja que trenca amb la tònica de tot el dia, però bé estem seguint les cintes de la cursa. Per tant, hem d’estar anant pel bon camí. De sobte, les cintes s’acaben. Nooooooo! Dreta. Esquerra. Amunt. No hi ha cintes enlloc. Som 5 corredors perduts. Truquem a l’organització ens acabem entenent a mitges. Però, i els corredors que anaven per davant, no s’han perdut? No ho acabem d’entendre... Sort que amb el coneixement de la zona d’en Jordi Pamies, el mapa i el bon sentit de l’orientació d’en Jordi i d’en Jaume, acabem recuperant el recorregut. Al final ens cal fer un últim tram sense camí, però ja tornem a seguir cintes altra vegada. Crèiem que ens havíem saltat un avituallament, però no. Al arribar al pròxim avituallament ens trobem amb corredors que venien darrera nostre, comparem els gps i resulta que hem fet un extra de 5 km i uns 300 m+. L’important és que no ens hem saltat cap punt de control, així que no ha passat res.

De la mateixa manera que és realment increïble la de km i de km desbrossats és també increïble la de voluntaris que ens hem anat trobant al llarg del recorregut. Moltíssima gent repartida al llarg de tot el recorregut. Un 10, companys!

Finalment i quan ja tenim Vandellòs a tocar, mirem el perfil del dorsal i marca una pujada que no quadra amb el que estem veient. Doncs potser no quadra amb el que estem veient, però sí amb el què toca fer. Ens encarem amb direcció totalment oposada al poble i comencem a pujar. Per moments sembla que anem malament. Hòstia, no ens haurem tornat a perdre, no? Per sort ens trobem una voluntària fent fotos i ens confirma que anem bé.

Finalment, havent de fer una hora extra per no acabar la feina dins el termini, arribem a Vandellòs, confirmant-se el que m’ha dit en Jaume de bon matí. “Avui acabarem amb les cames calentes com una teia”. Doncs sí, déu ni do, com han acabat aquestes cames... Demà més!

La Portella (25 km  1.500 m+):

Abans de prendre la sortida ens diuen que com que ahir ens van afegir uns km de més avui ens els trauran. Amb en Jaume coincidim que no cal. Que tot el que sigui afegir no hi ha problema, ara bé, això de treure ja no hi estem tant d’acord... Ens diuen també que avui no farà tanta calor com ahir. A veure...

                Superats uns primers km pel costat de la plata, de seguida que ens comencem a introduir a la zona de muntanya, tot apunta que el recorregut d’avui serà d’una sublimitat de l’estil del d’ahir. De nou, tots els senders absolutament desbrossats. De nou, voluntaris escampats al llarg de tota la muntanya. Potser sí que el terreny serà una miqueta més amable que ahir. Tot i així, no regala res...

                Avui en Jaume té clar que li toca tirar del carro. La veritat és que amb el pas dels km les cames es van posant al seu lloc i encara van prou bé. Òbviament, la situació no està per tirar coets, però sembla que ho podrem salvar prou dignament. Tot i així, en Jaume es posa a davant marcant aquell punt de no relaxació i fa que la flama continuï ben encesa. Quina sort la meva!

                Els km passen molt ràpid i de sobte ens plantem als peus d’una de les pujades més espectaculars que vàrem fer ahir. No sap gens de greu repetir-la. Pujada dreta. Molt dreta, però entorn d’una gran bellesa. Altra vegada, exprimint al màxim el territori. Altra vegada, sense deixar escapar cap de les raconades que valen més la pena. Altra vegada, recorregut brutal!

                Últims km i aquí si que en Jaume posa la directe. En el tracte ja hi entrava que hi hauria alguna “apretada de clavijas” de les seves i ara és el moment. Així que no en queda altra que apretar al màxim les dentes i donar-ho tot per tal de que en Jaume no es distanciï més de 20 – 30 m. Últims km iguals que els de divendres a la nit i feina feta. Quina gaudida de cap de setmana, per Déu!

                Com no pot ser d’altra manera, agrair enormement la gran tasca realitzada per tota la organització i tots els voluntaris. Un tasca enorme. Treballant molt fi. Fent-nos sentir molt ben acollits, molt bé cuidats i d’allò més ben tractats. Així que agrair de nou el fet d’haver-nos donat aquesta oportunitat i dir-vos, que si no hi ha res de nou, l’any que ve tornem segur. I tant que tornarem!