Després de dos
mesos de parada obligada de córrer per una maleïda fascitis, tornem a la
carrega a la que serà la meva vuitena Hivernal de Campdevànol. Enguany pràcticament
sense ni rastre de neu. Arribo justíssim d’hores de córrer, així que toca fer
un plantejament totalment conservador. Avui toca anar a assegurar el tanto!
Surto tranquil.
Molt tranquil. Surto a gaudir. A gaudir més que mai. Els km van passar força
ràpid i, sense ni adonar-me’n ja ha passat la primera hora. El dia és
absolutament radiant. Ni una sola boira. La temperatura a les 7:30 h, quan hem
sortit, com és normal en un 17 de febrer, era força gèlida, però amb el pas
dels km ha anat incrementant més del que seria normal per l’època. Un cop
enfilem cap a la Serra del Montgrony la cosa és quan comença a posar-se a
interessant. La neu totalment inexistent. Tant a dalt la serra com a l’horitzó.
Això sí, un cel tan absolutament serè com el d’avui, compensa. Un dia
espectacular. Un dia dels que només cal deixar que tot flueixi.
Després de fer
el cim de La Covil i la Costa Pubilla baixem cap a Montgrony. Noto que les
cames troben a faltar l’hàbit de córrer d’aquestes últimes setmanes, així que procuro
seguir-les tractant amb la màxima cura. Avui no valen excessos...
Després del
Santuari de Montgrony ve el tram nou d’aquesta edició. Un corriol molt
entretingut. No s’avança amb facilitat, però amb una canal final que requereix
de l’ajuda d’una corda, el fa d’allò més distret. Molt lent, però molt
divertit. Aquí no hi passa gens d’aire i la veritat és que fins hi tot m’arriba
a caure alguna gota de suor. Tela!
El tracte dels
voluntaris, com sempre, exquisit. Algun d’ells em reconeix de venir-hi cada any
i m’animen amb molta efusivitat tot dient-me que m’esperen veure l’any que ve. La
meva resposta és contundent, mentre la salut m’acompanyi, aquí em tindreu!
Els últims km
toca fer-los més tranquil que en anys anteriors. En les pujadetes finals que
normalment les intentava córrer una mica, aquest any toca caminar, però no m’hi
faig mala sang en absolut. Cal tocar de peus a terra. Ser conscient de l’estat
en el que estic i sobretot gaudir. Prioritat, gaudir. Deixar-me estar del
rellotge i gaudir al màxim de tenir la gran sort de poder estar aquí corrent.
Amb aquest dia. Amb aquest entorn. Amb aquesta bona gent. Un gran luxe tot
plegat!
Ja de nou a
Campdevànol, encaro la recta final i a darrera l’arc ja hi veig l’Albet@ amb la
càmera a punt per disparar. L’Albet@ sempre a punt. L’Albet@ no falla mai!
Objectiu
assolit. Sortíem a assegurar el tanto i l’hem pogut acabar assegurant. Sortíem
a gaudir i n’hem gaudit al màxim. Sortíem a viure una bona matinal i l’hem
viscut de llarg. Content! Molt content! Un any més, moltes gràcies gent de la
Hivernal per aquesta oportunitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada