Estant voltant per Andorra uns dies
després de Sant Joan, rebo un missatge d’en Jaume en el que només diu UTVA i
una emoticona de tristesa. La veritat és que aquests dies estic bastant
desconnectat del món, però al llegir això ja em temo el pitjor. Començo a
remenar per les xarxes i no trobo res. Què voldrà dir aquest missatge?
Finalment acabo veient un correu que diu que aquest any no es farà la UTVA.
Hòstia santa, això sí que és una trista notícia. Quin greu! La que és una de
les curses més potents, amb un dels recorreguts més salvatges, desapareix!
Noooooooo!!! L’opció és el trail de 48 km. Doncs què hi farem, correrem la
menys curta que hi hagi...
Abans de sortir rebo la mateixa
pregunta un munt de vegades “Però ja
estàs recuperat?” “Recuperat de? Ah,
d’Eufòria! Però si han passat 15 dies, això ja queda molt lluny...” Imagino
que els experts en la matèria diran que 15 dies no és temps suficient per
recuperar i segur que tindran raó. Ara bé, el sofà no és una opció que em
tempti massa, així que no estaré recuperat i seré encara més lent del què ja
sóc habitual. Per mi no és problema i per en Jaume crec que tampoc, ja no li vindrà
d’una mica més i el què li quedi per fer avui, ja ho farà demà.
Arrenquem i de seguida se’ns fa
de dia. Acostumats a que hagin de passar pràcticament 6 hores perquè això
passés en aquesta cursa, es fa una mica estrany. Si bé és cert, que la baixada
cap a Espot, amb llum de dia, és de més bon fer que no pas de nit. En aquesta
baixada ens passa algun que altre corredor i en Jaume em diu, “Prepara’t nanu, que això avui serà un
constant...” “Sí, sí, en sóc conscient”. Tot i això, les ganes de gaudir d’una
bona jornada de muntanya estan intactes. Així que ens centrarem en l’essència del
què fem i del perquè ho fem.
Pujant cap al Coll de Fogueruix
confirmem el pronòstic en quant al que ens espera. Un dia notablement calorós.
De fet, no són ni les 9:00 h i la temperatura és substancialment alta. Així que
el hidratar adequadament serà un dels punts importants. De camí cap al Coll del
Pinetó, una molt bonica estampa davant nostre. Una llarga filera de corredors
(de tots els colors) en mig d’una bona pala d’herba. M’agafo fort als bastons. Dents
ben apretades i amunt.
A partir del Coll del Pinetó
entrem a la zona més salvatge de la cursa d’avui. Així que procurem absorbir-ne
el màxim de l’entorn i de la panoràmica que tenim a banda i banda. Zona bastant
tècnica. Màxima atenció i a fer una mica el cabirol entre importants blocs de
pedra. Després de recarregar el dipòsit a l’avituallament de Coma Negra, com
no, amb un tracte exquisit dels voluntaris, encarem el tram fins al Coll de
Basiero. Aquí li comento a en Jaume que les cames noten el Tèsol que portem de
menys. “Sí, i la nit que portem de més!”
Em respon. Doncs sí, la veritat és que no haver fet l’empinadíssima pujada al
cim del Tèsol amb els seus 1.000 m+ i el haver dormit una nit més, es nota i
molt. Serà que som una mica malalts, però ara mateix preferiríem anar amb un
bon mal de cames...
La baixada per la vall del
Gerber, tot i no ser tan complexa com seria el tram fins al refugi de Saboredo
del recorregut de la UTVA, s’acaba fent força llarga i a mesura que anem
perdent alçada la temperatura comença a incrementar notablement.
Afortunadament, al final de la baixada ens espera un bon avituallament i ens
podem refer una mica de la calorada. Seguim baixant travessant vàries vegades
la carretera que puja al Port de la Bonaigua i ens endinsem al bosc del Gerdar.
Un bosc per on no havíem passat mai. Molt xulo, la veritat. Al anar per dins el
bosc estem protegits del sol, que a les hores que estem, començaria a fer mal.
Arribem a l’avituallament del
Pas del Coro i ens diuen que en 7 km i 1.000 m- ja haurem acabat. Ja s’acaba? Després
les gairebé 22 hores que ens van caldre l’any passat, això avui sí que serà
ràpid! Passem primer per les Planes de Son i després pel poble de Son per un
sender d’allò més interessant i de molt bon fer. Tenim la gran sort que el cel
es cobreix. Doncs sí, una gran sort ja que la calorada aquí podria ser d’escàndol.
Finalment, quan falten pocs
minuts per les 9 hores arribem de nou a Esterri. Gairebé 9 hores més que afegim
al comptador d’hores de gran contingut que tenim a mitges amb en Jaume. Efectivament,
tal i com ja havíem previst d’un inici, avui he estat encara més lent de l’habitual.
Això sí, més estona que hem estat gaudint d’aquests elegants paratges ;-)
Tot i no haver pogut córrer la
nostra estimada UTVA, agrair igualment al Ramon i a tota la seva colla la gran
tasca realitzada i la gran amabilitat de la gent. Amb aquest bon tracte, encara
que no es faci la UTVA, tornarem igualment, bona gent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada