Els Bastions - 94 km 6.000 m+

Aquest cap de setmana tocava començar a preparar Eufòria amb en Javi, però degut a la gran quantitat de neu que encara hi queda per Andorra, calia fer un replanteig. Per altra banda, en Jaume em deia que li feia bastanta mandra fer Els Bastions tot sol. Així que la solució és ben senzilla fem Els Bastions els 3 i tot arreglat. En Jordi Codina també s’hi afegirà, però ell diu que anirà una mica a la seva, començarà abans i ja ens trobarem... Tot plegat té molt bona pinta! Pronostico una jornada de les bones!

Amb en Javi sortim 10 minuts abans i de seguida ens atrapen els primers que, clarament, van amb un xip força diferent al nostre. A la que arriba en Jaume, ja tenim l’equipet muntat i donem per encetada la nostra festa particular.

Els km passen ràpid. Anem xerrant. Uns quants batecs per sota del mode competició i això ens permet gaudir encara més del moment. La baixada del Puigmal es fa molt millor del que en un principi podia semblar. Una mica de neu al principi i poc més. A Núria, per qüestions personals, en Javi ens ha de deixar, així que d’ara en endavant ja tornem a estar els de sempre, en Jaume i un servidor. Bé, els de sempre no, ens falta el més important, la companyia de la Boira. Com es troba a faltar, per Déu!

Mica en mica es va estirant la cursa i cada vegada estem més sols amb en Jaume. I com ens agrada, hostia! Llargues estones de xerrera. Llargues estones de silenci. Hi ha temps per tot. El millor, que no cal parlar per entendre’ns. Al Pic de l’Àliga ens ajuntem amb els de la Marató i de sobte estem immersos enmig d’un munt de corredors altra vegada, però bé, amb el pas dels km també aniran desapareixent.

El dia és gris. Totalment gris. La previsió deia que la pluja seria entre les 16 i les 19 h. Tot i així, en un principi no és massa preocupant ja que no hi hauria d’haver tempesta. Ja són les 16 h. Estem pujant cap al Taga i de moment no plou. Anem bé! L’última tram fins al Cim del Taga és una pala molt, molt dreta. Gaire més dreta no pot ser. Tot i així, la sintonia del moment i el bon rotllo que ens acompanya fan que es faci força bé. Com un dissabte qualsevol, les hores passen volant. Com mola! De camí cap a Bruguera ja en portem 12 i la mar de feliços!

Al pas pel Balneari Montagut ens hi trobem a l’Albet@ amb la furgo carregada fins la bandera pel que puguem necessitar. Res, una mica de carbohidrat al bidó i cap amunt. De camí cap El Baell comença ploure. En algun moment fins hi tot a semblat que ens en escaparíem, però no! Aquest any la dita “Si plou per Sant Pere regalat, plou durant 40 dies de comptat” es farà més verídica que mai... Comença a veure’s algun llamp i sentir-se algun tro. Els llamps els observem en horitzontal, és a dir, entre núvols. Mentre segueixi sent així, la situació no és excessivament preocupant. En el tram fins el Refugi de la Covil, el cel segueix il·luminant-se de tant en tant i els espetecs van ressonant amb certa freqüència. La pluja no és massa, massa intensa. Mica en mica tot va tranquil·litzant-se.

Les meves cames comencen a anar feixugues. Les d’en Jaume igual o millor que a les 6 del matí. Per sort, veure amb l’alegria que les seves cames es van allunyant és una forta motivació per esforçar-me a fer que no s’allunyin més del compte. Després del Refugi de la Covil ens trobem en Sergi Banyeras, en Jordi Vila i en Jesús Puig. Un bon equip per rematar la feina. De puta mare!

A la sortida de Campelles encenem els frontals i el tram fins a Ribes es deixa fer prou ràpid. Bon final de festa! Bona jornada! Bona gaudida! Feina feta! Seguim!