A la furgo, mentre estic
esmorzant, comprovo que la méteo segueixi segons el previst i veig un cap de
setmana de sol i més sol. Així que després dels dos últims caps de setmana amb
certa inestabilitat, per fi sembla que tindrem un cap de setmana d’autèntica
primavera. Perfecte!
De seguida ja estem anant de
cara amunt i tirant de bastons. Així, anem bé. Molt bé. Quan s’ha de tirar de
bastons, sempre va bé. Pujant cap a Sant Amand, dia esplèndid. Temperatura
ideal. Sensacions boníssimes. Tot plegat està en sintonia i tot plegat fa
intuir una jornada d’allò més agradable! Només un però i no és poca cosa, em
falta el company d’equip, però com que amb això no hi podem fer res, ens hi
haurem de conformar. L’altre dia vaig llegir una frase que em va agradar molt,
deia: “Sometimes win. Sometimes learn.” Doncs com que de guanyar, no
guanyo mai res, tocarà seguir aprenent. Seguir aprenent a treure-hi el màxim
partit de cada km, de cada metre, de cada instant viscut. Seguir aprenent a
gaudir-ho amb la màxima intensitat. Seguir aprenent a retenir l’encant de tots
i cada un dels moments. Aprenent. Sempre aprenent. És el que toca. Ara bé, això
de no guanyar mai res em refereixo a nivell de classificació, perquè pel que fa
al que anomenem hores de pura vida, això sí que en guanyem. En guanyem en grans
dosis en jornades com les d’avui. Hores que anem acumulant i que ningú ens
podrà prendre.
Bé, després de tota aquesta
filosofada, em trobo ja de cara a La Serra Cavallera. Una serra que m’encanta.
Recordo “l’apretada de clavijas” que em va fotre en Jaume l’any passat en
aquesta serra. Enguany faltarà aquest quart de volta, tot i així procuraré no
adormir-m’hi massa. La veritat és que aquest tram em passa rapidíssim i, sense pràcticament
ni adonar-me’n em trobo ja al Taga. La gent m’anima i em diu que ja està. La
meva resposta, “No! Que no s’acabi!” Amb lo molt a gust que s’hi està per aquí
dalt, que no s’acabi, sisplau!
I així és com finalitza la
primera jornada del cap de setmana: Km viscuts i gaudits amb la màxima
intensitat. Km que passen més ràpid del desitjat. Km de gran valor. Km que no s’oblidaran.
Diumenge. De nou a la mateixa
línia de sortida, però avui en una altra direcció. Les cames estan prou bé. Les
ganes de seguir gaudint hi són totes i les de seguir aprenent encara més. El
dia d’avui no comença tan serè com el d’ahir, tot i així, la temperatura
segueix sent ideal per córrer. Seguim!
Els km van passant prou ràpid. L’entorn
hi acompanya. I molt. Un entorn que ho posa fàcil. Un entorn en plena efervescència.
Com la primavera, que està començant a despertar després d’un hivern més llarg
del que estàvem acostumats els últims anys...
A Queralbs comença el tram nou d’aquesta
edició. A diferència de l’any passat que anàvem cap a Vilamanya i Batet,
enguany anem cap a la Font de l’Home Mort i el collet de les Barraques abans de
baixar de nou cap a Ribes. Un canvi, que a més d’acumular algun metre més, farà
que hi estiguem més estona. Per tant, davant la màxim de “More km, more fun”,
tenim una dosis de diversió extra. De camí cap a la Font de l’Home Mort, amb
els bastons treballant de valent, de nou vivint aquells moments que no voldries
que s’acabessin mai. Sí, d’acord. Potser és massa egoista per part meva, però va,
només serà una estoneta i ja torno al món real... Ja s’ha ben asserenat. Diumenge,
de nou, esplèndid. És respira màxima tranquil·litat. Tot flueix. El ritme
segurament cada cop més de tractor, però mentre tot segueixi fluint, seguim
anant bé...
Últims km i mateixes sensacions
que ahir. Desitjant que això segueixi. Però fa una estona he dit que tornaria
al món real, així que em tocarà complir amb la paraula. Les teulades de les
cases de Ribes indiquen que ara sí que arribem al final. Final de festa. Final
d’un gran cap de setmana. Dos dies molt ben aprofitats. Dos dies viscuts amb
molta intensitat i en els que hem seguit aprenent. Què carai, dos dies
collonuts!
Gran, molt gran
ResponElimina