Un any més i ja en van 6, tants com edicions de La
Hivernal, estic a la seva línia de sortida. Bé, a la línia de sortida ni tan
sols hi estic perquè arribo tard. Una confusió amb l’hora de sortida em provoca
una petit ensurt. Res greu, tan sols vaig l’últim durant pocs segons...
Superat l’ensurt
inicial i ficats ja en plena feina avanço amb alegria. El ritme potser no és
tan alegre i menys si el comparo amb els de davant que veig com ràpidament es
van allunyant. Alegria és la que hi ha dins meu. Alegria de gaudir del que
estic fent. Alegria de gaudir de l’entorn. De la gent que em vaig trobant pel
camí. D’un dia radiant. D’una jornada que es preveu carregada d’emocions.
Els km passen ràpid, l’encant
dels corriols ho posa fàcil. Les sensacions, excel·lents. Les ganes, hi són. Les
forces, de moment, també. Primers km i tot flueix al màxim.
Sortim del bosc,
primeres passes sobre la neu. Una neu dura. Una neu que està perfecte. Una neu
que avui serà tot un luxe trepitjar-la. Miro amunt i veig com n’hi ha que ja
són a La Covil. D’altres ja farà estona que hi han passat. A mi encara em queda
un mica, però també hi arribarem.
La baixada de La Covil
és brutal. Realment espectacular! La neu, totalment dura, fa que no t’ensorris
gens i et deixa córrer tan com vulguis. Sí, sí, tan com vulguis. Els peus
gairebé no toquen a terra. Buaaaaaa, quina passada!
Al
cim de la Costa Pubilla m’hi trobo en Jordi Martín. El mestre. El referent. Aquest
any ha optat per no córrer i dedicar-se 100% a l’organització. Admirable. Un
exemple més de la seva grandesa. Em diu que gaudeixi. Doncs sí. Avui n’estic
gaudint al màxim, n’estic gaudint com mai!
Recordo edicions
anteriors de La Hivernal, per l’època de l’any que és, que encara tenia l’esperit
competitiu un tan adormit. Pel contrari, enguany sembla que aquest està ben despert.
Així que com que les cames segueixen amb força i les hi noto ganes de pencar, doncs
les farem pencar!
L’alegria del principi
va a més. Les ganes, també. Del gaudir, que em desitjava en Jordi a Costa
Pubilla, ho estic fent sobradament. La formidable jornada que albirava de bon
matí està seguint el seu guió a la perfecció. De nou, immers en l’encant dels
corriols de La Hivernal. De nou, immers en els seus boscos. De nou alegria de gaudir
del que estic fent. El rellotge avança ràpid, molt ràpid, però els km també. Felicitat
màxima. Felicitat absoluta.
Ja veig el poble. Ja
veig la línia d’arribada. Ja veig el crono. Ja veig l’Alba. Això s’acaba sí,
però amb la màxima intensitat. Una màxima intensitat present des del minut 0.
Moltíssimes gràcies gent de La Hivernal! Moltes gràcies per l’excel·lència!
Moltes gràcies per la feina ben feta! Es nota quan les coses es fan amb el cor
i aquí, es nota! Enhorabona! De debò!
