De
nou ens tornem a veure les cares amb una Hivernal de Campdevànol que ja ens
comencem a conèixer. Ara bé, cada any té alguna sorpresa i, pel que m’han dit,
la d’aquesta edició no ens deixarà indiferents. Som-hi doncs!
Comencem
amb un parell de graus sota zero, res extraordinari. A la que entrem al bosc,
el fred se’n va i de seguida sobren els guants. Falta aigua, molta aigua. Un
terra ben sec ho denota a l’hora que indica que està ben assedegat. Així es pot
córrer més ràpid, sí, però aquesta no és la qüestió...
Km
8, primer avituallament, ja vaig amb màniga curta, això sí que més aviat és extraordinari.
Amb un cel totalment serè es confirma el pronòstic d’augment de les
temperatures. A les cames sembla que se’ls hi ha oblidat una mica això de
portar un dorsal. No és que no vulguin pencar, sinó que no s’hi volen estressar
massa. Doncs bé, a veure com me’n en surto d’aquesta. De camí al cim de la
Covil, l’absoluta absència de neu és un altre indicador d’un hivern força atípic.
Així que ja tenim els ingredients d’aquesta hivernal, dia esplèndid, cel
radiant, temperatura més aviat primaveral, gens de neu i unes cames sense massa
ganes d’estressar-se. A veure que en surt de tot plegat...
De
sobte ja som immersos en la sorpresa d’enguany, una baixada més que
considerable ens porta fins al Castell de Mataplana. Calia baixar fins tan
avall per després haver de remuntar? Doncs, sí! És la manera de conèixer un
altre racó del Ripollès. Fa calor. Molta calor! Calor? Però sí estem a 21 de
febrer?!?! Doncs, sí! Pujant per la Solana de Mataplana la temperatura és molt
més alta del que tocaria. Entro en una fase un tant complicada. El cansament,
la pujada i la calor s’uneixen per fer-me anar avall. Toca treure forces d’on
sigui. Desconnecto per moments. Me’n adono. Intento reaccionar. Intento tornar
a connectar. Em costa... Finalment, quan l’avituallament de Montgrony ha fet el
seu efecte, començo a recuperar les ganes de pencar. Ara sí. Les cames no va
massa sobrades, però estan disposades a pencar.
Últims
km per dins el bosc i la calor afluixa. La cosa flueix. Les dues últimes
pujades les faig amb certa alegria. La proximitat de la línia d’arribada suposa
una bona empenta. Moment dolç de la cursa, aprofitem-lo, gaudim-ne!
Doncs
sí, cada any una mica més a poc a poc. Doncs sí, cada any una mica més lent.
Doncs sí, cada any parant el rellotge una mica més tard. Però també cada any
gaudint una mica més dels moments dolços de la Hivernal.
Arribada
conjunta amb l’Oriol Pagès. Una cursa gaudida. Una cursa treballada. Ho podria
haver estat més? Segur que sí, però les cames són les que són i de força tenen
la que tenen...
Molt
bona feina gent de la Hivernal. Cada any la feu créixer una mica més! Moltes
gràcies per tot!
