Just
abans de prendre la sortida des de l’organització ens comentem que degut a la intensa
nevada d’aquesta nit que ha deixat entre 15 i 20 cm de neu a les parts altes de
la cursa, es veuen obligats a retallar la cursa. Així que un cop coronat el cim
de La Covil, ja encararem cap a Montgrony, sense continuar al llarg de tota la
carena passant pels cims de Costa Pubilla, Emperadora i Pedrapicada. Sí que és
cert que aquesta zona que han retallat és la més maca del recorregut, però
també és cert que segur que haurà estat una decisió encertada per la nostra
seguretat.
Sortim
com és cada dia més habitual a un ritme molt alt, massa per mi, però intento no
quedar-me massa enrere per tal de no encallar-me ens els primers corriols. Ha
deixat de ploure just en el moment de la sortida, però al cap de pocs minuts ja
torna la pluja que hi havia quan hem arribat a Campdevànol. Passats els primers
km, hem de fer front a una de les complicacions que es preveien pel dia d’avui,
el fang. És fa difícil no anar per terra, tot i així aconsegueixo salvar-ho
força bé i m’escapo de tocar el terra amb el cul. Avui, al haver retallat la
cursa, hauria de ser una mica menys conservador del que sóc habitualment en la
part inicial de les maratons, però, tot i intentar-ho, noto que no és possible
modificar el meu ritme de tractor. Em van avançant força corredors, però no m’hi
capfico gens, jo vaig a la meva i a gaudir del que sembla que serà una jornada
molt interessant.
A
la que comencem a guanyar alçada la pluja es converteix en neu i el terra cada
cop és més blanc fins arribar un punt on la blancor és absoluta. Estem pujant
per dins el bosc i, tot i anar una mica molls, de moment no fa massa fred. A la
que ens comencem a aproximar al cim de La Covil es gira totalment la situació,
aquí hi bufa un fort vent, que ens tira tota la neu a la cara i ens dificulta
considerablement la visió. Noto com les mans em perden una mica de
sensibilitat, la qual cosa indica que haig de perdre alçada ràpidament. A la
que entrem de nou dins el bosc, va desapareixent la neu, el vent, el fred i
torna de nou el fang.
Arribo
a l’avituallament de Montgrony i ens comenten que ens queden uns 12 km, així
que em proposo d’incrementar una mica el ritme i sembla que les cames responen.
A veure doncs si puc aparcar una estona el tractor i agafar un vehicle amb una
mica més de reprís.
En
aquest moment estic gaudint d’uns moments d’allò més dolços, el corriol per on
estic corrent està molt enfangat i requereix de la màxima atenció, però alhora
es fa d’allò més divertit, em sento molt a gust corrent i les cames em diuen
que podem seguir amb aquest ritme que se senten amb força per arribar fins a
Campdevànol.
Tot
i la pluja, faig els últims km amb molta alegria. Enrere queden els moments un
tant complicat de la part més alta de la cursa. Les sensacions són molt
positives, no he apretat gaire, ho sé, però he gaudit molt i això és amb el que
em quedo. Finalment creu-ho la línia d’arribada amb 4:19 h. No és cap gran
marca en absolut, però han sigut 4 hores i 19 minuts carregats d’intensitat i
de molt bones sensacions.
Abans
de finalitzar la crònica és imprescindible agrair la bona tasca de l’organització
i de tots els voluntaris que no ho han tingut gens fàcil amb uns condicions
climatològiques tant adverses com les d’avui. Moltes gràcies per ser-hi,
companys!!!
