Marató Hivernal Campdevànol - 42km 2.700m D+

Avui em poso el primer dorsal de l’any per córrer la Marató Hivernal de Campdevànol en la seva segona edició. Una marató que transcórrer per la comarca del Ripollès i que amb els seus 2.700m de desnivell positiu passa per 4 cims d’entorn a 2.000m d’altitud, La Covil, Costa Pubilla, Emperadora i Pedrapicada. El diumenge passat vàrem rebre des de l’organització unes fotos on es veien diferents trams del recorregut totalment nevats. Per tant, sembla que el terreny pot estar força divertit...

Estem a punt de sortir i en el breafing ens comenten que durant aquesta setmana han pujat força les temperatures i que la neu s’ha desfet bastant, amb la qual cosa el terreny està bastant pesat. El recorregut és el mateix que l’any passat, tant sols han modificat l’últim km de pujada a la Covil. Som-hi doncs, a veure que ens anem trobant...

Els primers kms pugen lleugerament, però deixen corre. A la que entrem al bosc i comencen els corriols, opto per deixar de corre. El desnivell no és excessiu i m’avancen corredors que sí que corren, però considero que el desgast és massa elevat i que l’energia que aquí consumeixi em pot fer molta falta més endavant.

Tot i que estiguem en ple mes de febrer, no fa gens de fred. El cel cada cop és més serè. Sembla que tindrem un matí formidable. A mesura que anem guanyant alçada em vaig trobant cada cop més agust, tot i així noto que tinc l’esperit competitiu bastant adormit, però bé, imagino que amb el pas dels kms ja se’m anirà despertant.

A partir d’uns 1.800m d’altitud ja comencem a trepitjar neu, la veritat és que de moment el terreny està perfecte per corre, hi ha algun tram una mica més complicat, però en general està molt bé. Al arribar al refugi de la Covil, km 13, veig una pujada molt i molt dreta, tant dreta que és necessària l’ajuda d’una corda per poder vèncer el fort pendent totalment nevat. Aquest és el canvi que han comentat abans de la sortida i no vegis quin canvi, ufffffff quina pujada!!!

Quan porto 2:03h passo pel cim de La Covil, el primer dels quatre cims de 2.000m. A les valls es veu una boira molt espessa, però aquí hi fa un dia totalment radiant. La panoràmica és espectacular, la temperatura extremadament agradable i les sensacions cada vegada són més bones. La carena a través de la qual anem fent els diferents cims és molt exigent, hi ha trams amb força neu i d’altres que no n’hi ha gens. Arribo al cim de Costa Pubilla i em diuen que ja he assolit el punt més alt del recorregut, som-hi!!!

Superats l’Emperadora i la Pedrapicada comença la baixada. Al llarg de la carena he avançat algun corredor, però avui sembla que no serà gens fàcil avançar-ne gaires més, a veure que es pot fer... Després d’uns 4 km de baixada continuada, venen 2km de pujada, aquí veig al davant 4 corredors, a per ells!!! N’avanço un, avanço el segon, tres i quatre, vinga que se’m comença a despertar l’esperit competitiu!!!

 Poc abans d’arribar al km 35, de sobte m’avança un corredor d’una forma molt contundent, ara bé, això m’anima a intentar-lo seguir i així ho faig. Li vaig mantenint en tot moment la mateixa distància, ell corre en pujada i jo també, costa molt, sí, però si ell corre, jo també. De cop una pujada amb un fort desnivell, és bastant curta, però molt dreta, a donar-ho tot!!!

Quan falten uns 3kms miro el rellotge i em sorprèn veure que puc fer un temps molt similar al de l’any passat. La veritat és que estava convençut que a causa de la neu havia anat força més lent, però sembla que no, així que últims kms a tope i a veure si puc millorar el temps de l’any passat!!! M’avança un altre corredor, l’intento seguir, però se’m fa impossible, se’m escapa. En l’últim corriol m’hi aproximo, però a la que arribem a la pista novament se’m allunya.

De nou trepitjo els carrers de Campdevànol, últims metres, creuo l’arc d’arribar, sensacions boníssimes, quina marató més ben parida!!! Una cursa molt recomanable!!! Al final 5:03h, 4 minuts menys que l’any passat i molt satisfet d’haver passat un matí d’allò més agradable, per una zona d’una bellesa més que considerable.

La Ruta dels 3 Santuaris - 66km 3.300m D+

La d’avui es presenta com una d’aquelles jornades que no s’oblidarà amb facilitat. La d’avui es presenta com una d’aquelles jornades on la diversió estarà garantida d’inici a final. La d’avui serà una jornada genial, n’estic convençut!!! Sembla que la climatologia no estarà massa del nostre costat, tot i així, això no serà, ni de bon tros, un impediment perquè ho passem d’allò més bé.

Avui tenim per davant la Ruta dels 3 Santuaris. Avui tenim per davant un recorregut ideat pels Tallaferros i en especial pel seu capità en Josep Artigas. El recorregut només el conec parcialment, però la zona per on correrem és d’una bellesa extraordinària, és una zona amb un encant especial, és una zona que m’encanta. Ens esperen 66km i gaire bé 3.300m de desnivell positiu de diversió garantida. Endavant!!!

Sortim un total de 13 corredors quan passen uns minuts de les 6:30h. A davant en tenim més de 20 que han sortit en dos grups, un a les 4:00h i l’altre a les 5:00h. Partim de la Plaça Major de Sant Esteve d’en Bas direcció Els Hostalets. De seguida perdem de vista en Jaume Folguera, bàsicament perquè el seu ritme és bastant superior al de la majoria dels mortals. La resta anem fent, anem xerrant d’això i d’allò, de tot una mica. Encara és de nit, però es veu un molt bon ambient.

El Santuari de Cabrera és el primer dels tres que assolim. Hi ha una boira considerable, però, a l’horitzó, les boires són travessades per uns lleugers rajos de sol, una panoràmica espectacular!!! Després de passar pel pla d’Aiats i baixar per un corriol d’allò més divertit, arribem a Cantonigròs, km 23, on hi ha el primer avituallament. No es tracta d’un avituallament qualsevol, sinó d’un avituallament que ja voldrien tenir les millors curses, pasta, pernil, fuet, galetes dolces, salades, croissants de xocolata, magdalenes, truita, caldo... Increïble!!! Aquí em d’esperar a en Salva que s’ha perdut baixant del pla d’Aiats. En total estem uns 30 minuts parats i això fa que se’ns refredi considerablement la maquinària...

Reprenem la marxa direcció Rupit, la sensació de fred és notable després d’haver estat parats tanta estona, però mica en mica ens anem posant a to. Anem amb en Max tot comentant la preciositat del recorregut, ambdós estem absolutament meravellats. Que fàcil és fer-nos feliços!!! Que fàcil és passar-ho d’allò més bé amb ben poc!!! Que fàcil és gaudir d’un entorn idíl·lic quan s’està ben acompanyat!!! Sense donar-nos-en ni compte, arribem a Rupit. Aquí ens hi trobem un altre avituallament, al·lucinant!!! Com que hem menjat bastant a Cantonigròs i, a més, plou una mica, pràcticament no ens aturem i seguim endavant.

La panoràmica des de dalt el Collsacabra és espectacular. El dia és totalment gris, però sembla que això encara li dóna més bellesa al paisatge. De tot el grup que hem sortit ara mateix en som 4. Els hi comento al Max i a l’Esteve que vagin tirant que jo esperaré a en Joan que sembla que té algun problema. Em diu que li fa mal darrera el genoll, que no li va gens bé de corre a les baixades i que plegarà al pròxim avituallament. De sobte es posa a ploure amb certa intensitat i el vent bufa cada cop amb més força. Bufa amb tant força que sembla que hagi d’arrencar els arbres que es belluguen d’un costat a l’altre. Per sort quedem arrecerats i, tot i que el soroll que produeix el vent impressiona moltíssim, gaire bé no el notem.

Al arribar al Santuari del Far, km 45, ens trobem al grup de les 5:00h que surten de l’avituallament. Ens diuen que amb aquest mal temps s’ha d’anul·lar la ruta, evidentment és un broma, a nosaltres no ens fan plegar així com així...

Ens tornem a ajuntar la majoria dels que hem sortit plegats, falten en Joan i en Salva que s’han quedat al Far. A mesura que van passant els kms va incrementant la felicitat. A mesura que van passant els kms l’alegria fa que el cansament quedi en un segon terme. Baixem fins a Sant Feliu de Pallarols i afrontem la que serà l’última pujada important de la jornada. Es tracta d’una pujada de 3km i 600m de desnivell positiu. Al principi hi ha molt de fang i es fa força dificultós guanyar desnivell, però mica en mica el terreny va millorant. Arribem al tercer Santuari de la ruta, el Santuari de la Salut, km 55. Aquí les Deesses ja ens ho tenen tot apunt. Ara sí que puc dir que la perfecció existeix!!!

L’últim tram fins a Sant Esteve el fem tot comentant lo formidable que ha estat la jornada. Cada un de nosaltres explica la seva versió dels fets, però la conclusió sempre és la mateixa, un dia magnífic!!!

Arribem de nou a la Plaça Major quan el campanar toca les 5h de la tarda. Com no, ens hi trobem a les Deesses que ens donen la benvinguda i ens fan entrega d’una xapa que portarà associat un dia de conya amb una gent de conya!!!

Abans d’acabar aquesta crònica agrair de tot cor a tots els Tallaferros per organitzar aquesta quedada tant xula i en especial agrair a les 3 Deesses, l’Assumpta, l’Inés i la Mireia que han estat a tots els avituallaments procurant que no ens faltés de res. Moltes gràcies, de debò!!! Tots plegats sou molt ben parits!!!

Aquest és el track:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3872869

Balanç any 2012 - 3.956km 215.980m D+

Aquest 2012 ha estat per mi un any molt i molt interessant a la muntanya, tant interessant com intens. He après moltes coses noves, he après que la muntanya és molt forta i pot jugar molt males passades, he après que la nostra minúscula presència és insignificant al costat de la seva immensitat. He après que hi ha moments molt complicats que requereixen esforços realment extraordinaris per poder-los superar, però superar-los ens fa més forts.

Aquest 2012 m’ha ensenyat a treballar en equip, a compartir, a lluitar, no tant sols per tu, sinó per l’objectiu comú d’un equip. Hem viscut moments molt grans, moments molt dolços, moments d’una gran felicitat, però també moments d’una duresa extrema. Hem corregut en moments de molta calor i també hem corregut en moments de molt de fred. Pluja, neu, vent són obstacles que ens ha tocat superar, però superar-los ens ha fet més forts.

Aquest 2012 he tingut el privilegi de compartir molts kms amb uns grandíssims corredors, però encara millors persones, en Jordi Armengau, en Pep Cabanas i en Jordi Codina. D’ells també n’he après molt, he après a tirar endavant malgrat les adversitats, he après a no rendir-me, he après a capgirar les situacions complicades amb optimisme, he après a compartir... Realment ha estat una sort poder córrer al seu costat!!! Moltes gràcies companys!!!

Aquest 2012 ha estat molt intens ja que el tanco havent-me posat un total de 27 dorsals. He corregut 10 Ultra Trails, 2 marxes de resistència, 8 maratons de muntanya, una marató i mitja i 6 curses d’entre 10 i 25km. He corregut prop de 4.000km i més 200.000m de desnivell positiu. Però el millor de tot, sense cap mena de dubte, han estat les més de 700 hores que he pogut gaudir de la muntanya envoltat d’una gent formidable.

Aquest 2012 em deixa unes paraules del company Jordi Armengau gravades a la memòria per sempre més: NI UN PAS ENRERE, SEMPRE ENDAVANT!!!

Marató i Mitja l'Ardenya - 63km 3.000m D+

Avui la sortida és a les 7:00h del matí. En aquests moments fa força fred, però la previsió és de bon temps amb temperatures d’entre 5 i 11ºC. Estem a Santa Cristina d’Aro per corre la Marató i Mitja de l’Ardenya. Aquesta serà l’última cursa de llarga distància de l’any, així que aquests 63km i 3.000m de desnivell positiu que tenim per davant, ja es poden anar preparant que vinc disposat a donar-ho tot, com sempre és clar!!!

La sortida és molt ràpida, la gent no li té cap por a la distància de 63km. Jo por tampoc, però respecte sí, el suficient respecte com per sortir igual o fins hi tot una mica més conservador que en una marató. De seguida es fa de dia i podem parar el frontal. Quan encara no fa una hora que correm, ja estem al km 9, això, com segueixi així, serà molt ràpid!!!

Fa estona que estem corrent per pista, una pista que no m’és massa favorable i de sobte m’avancen fins a 5 corredors, crec que amb alguns d’aquests, més tard o més d’hora, ens tornarem a veure les cares...

Pista i més pista, el que té de positiu aquesta pista és que no t’exigeix especial concentració i pots anar pensant amb tot allò que et passi pel cap. Ens estem encarant al mar, pel que sembla hi hem de passar molt a prop. De cop una baixada molt pronunciada, tant pronunciada que si no vols frenar i et deixes anar sembla que hagis de sortir volant directe fins al mar. Arribem a la carretera, cap marca enlloc. Al sortir ens han alertat que s’havien trobat algun tram en el que havien tret les marques, però que tranquils que en tot moment hi hauria uns punts blaus que igualment ens marcarien el camí a seguir. Busquem els punts blaus, però tampoc no n’hi ha enlloc. Té tota la pinta que ens hem perdut, així que a tornar a tirar amunt fins a recuperar les marques. Efectivament, al baixar tant ràpid, ens hem passat un gir de gaire bé 180º. No passa res, recuperem el camí correcte i endavant. Veig que amb aquesta perduda m’han avançat un munt de corredors, així que ja tinc feina...

Estem corrent per la platja i no és feina fàcil. La curiositat em fa mirar l’altímetre, mai havia estat tant pròxim als 0m, la sorpresa és que marca -13m, doncs res, ara estic a un bon punt per calibrar-lo...

Mica en mica els corriols van guanyant pes, mica en mica em vaig posant a to i començo a recuperar les posicions perdudes. L’objectiu abans de sortir era el de baixar de les 8h i cada cop tinc més clar que ho podré aconseguir, en principi, sense excessives dificultats.

De sobte em començo a trobar un munt de corredors, són els últims de la marató que han sortit més tard i els dos circuits s’acaben unint. N’avanço un, i un altre, tres més... Tot i que no siguin de la mateixa cursa que la meva, el fet d’avançar tanta gent em motiva moltíssim i el fet de que em faltin menys de 20km per l’arribada em dóna molta força.

Arribo a l’avituallament del km 51, el rellotge està a punt de marcar les 6h. Em sento d’allò més bé, ara sí que ja tinc clar que em puc acostar més a les 7h que no pas a les 8h, així que: “Som-hi Salvador, a per totes!!!”.

Estem baixant per un corriol guapíssim, darrera tinc un corredor que s’està esforçant per avançar-me i jo m’estic esforçant al màxim perquè no ho faci, fins que de sobte pataaaaaam, ensopego amb el tronc d’un arbust tallat arran de terra i ostia al canto!!! El company que anava darrera m’ajuda a aixecar-me, “Estàs bé?” em pregunta, “Sí, sí, estic bé tranquil, saps què? Millor passa tu a davant” li dic.

Mica en mica em vaig recuperant de la caiguda, no m’he fet mal, però si alguna rascada a la cama i a la ma, però no passa res, cada cop estic més a prop de Santa Cristina d’Aro i això em fa oblidar l’aterrissada. Ja veig de nou el corredor que he deixat passar, m’hi aproximo ràpidament i l’acabo passant, Sí senyor!!!

Últims 5km, les cames comencen a protestar, però ara no és moment de protestes, ara és moment de mirar endavant i només endavant. Ja porto 7h, però em falta molt poc per arribar. A la distància veig un altre corredor, aquest sí que no em serà possible atrapar-lo, ho intento, impossible, la màquina ja no dóna per més...

Passo per la línia d’arribada amb 7:13h, objectiu assolit. El company que ha entrat davant meu em diu que ell ha entrat el 8è, així que jo he estat el 9è. No em pensava arribar tant endavant, però bé, una bona posició per tractar-se d’una cursa tant corredora.

Marató Se m'n Refum - 42km 2.000m D+

Ahir al vespre l’home del temps va dir que aquest cap de setmana estava sent el més fred de tot l’any i avui, aquí a Sant Sadurní d’Anoia, ho puc corroborar. Estem a una temperatura de 0ºC, això sí, el cel és absolutament blau, no s’hi veu ni una mínima boira. Tinc la sensació que avui serà un dia de tardor molt fred, però totalment radiant.

La d’avui és la Marató Se M’n Refum, segons l’organització té un desnivell positiu de 2.300m, però jo, veient el perfil, de moment ho poso una mica en dubte, ja us ho diré un cop hagi acabat.

Sortim poc més de 100 corredors, al cap de pocs kms, la cursa s’ha estirat tant que ja vaig tot sol. Noto que estic corrent poc motivat i això no m’agrada. Imagino que el fred i el no tenir corredors al meu voltant són els principals causants d’aquesta manca de motivació. Ho haig de resoldre, m’haig de concentrar en la cursa, haig de gaudir del recorregut, de l’entorn, d’aquest dia tant radiant, vinga Salvador, som-hi, que avui serà un gran dia!!!

Passat el km 13, m’avança un corredor, em giro i veig que en venen dos més que també tenen intenció de fer-ho, això és justament el que necessitava per entrar en cursa. Recupero la posició que havia perdut, els altres dos corredors ja els he perdut de vista, em començo a sentir a gust, perfecte!!!

Arribo a l’avituallament del km 21,5, amb poc més de 2 hores i després de fer els últims 4km per pista. Pel meu gust aquesta cursa està sent massa corredora, seria desitjable que hi haguessin més trams de corriol i menys de pista, però que hi farem, si avui s’ha de corre gaire bé tota l’estona, doncs a corre!!!

Calculo que vaig en la posició 15, veig que amb el ritmo que porto, puc fer entorn a 4:30h, m’ho proposo com a objectiu i em proposo arribar entre els 10 primers. Ni una cosa ni l’altra seran fàcils, però ho intentaré.

En pocs kms avanço 3 corredors, he entrat ja en aquella fase de la marató que vaig a més, ja m’he transformat, en Salvador conservador del principi queda aparcat i entra en acció en Salvador disposat a donar-ho tot. M’encanta!!!

Superat l’avituallament del km 32,5 veig que és totalment factible baixar de les 4:30h, també veig un altre corredor al que m’hi estic acostant ràpidament, a per ell!!! L’avanço, em sento cada cop amb més força. Endavant!!!

Ja veig Sant Sadurní a la llunyania, em giro i veig que a poc metres darrera meu hi ha el corredor que m’ha avançat després del km 13 i que mai s’ha allunyat gaire de mi. Si vull conservar la posició no em puc relaxar ni un moment, a donar-ho tot Salvador!!!

Els últims kms són en pujada, noto com el cor em batega molt fort i les cames manifesten el seu cansament, però no puc afluixar. Em giro, el corredor que em segueix no s’aproxima, si no baixo el ritme tinc la posició assegurada. Miro el rellotge, i tant que baixaré de 4:30h. Ja veig la línia d’arribada, la creuo en 4:15h i en 8a posició. El Sunnto em diu que el desnivell positiu ha estat d’uns 2.000m. Acabo de superar en 13 minuts el meu millor temps en una marató de muntanya. Perfecteeee!!!

Marató Pirata Montserrat - 42km 2.750m D+

La d’avui no és una marató qualsevol, la d’avui és molt més que una marató, la d’avui és una autèntica festa entre una bona colla d’amants de la muntanya.

Falten pocs minuts per les 7:00h i estem al Bruc, disposats a fer una senyora volta a través d’unes muntanyes amb molta màgia, en una trobada que porta per nom Marató Pirata de Montserrat. Uffff quant de contingut hi ha darrera d’aquestes paraules!!!

Fa hores que els primers corredors han partit d’aquest mateix punt on ens trobem nosaltres i n’han sortit una pila de grups a hores diferents, els darrers fa tot just mitja hora. Nosaltres som els últims de sortir, abans però fem un sentit minut de silenci en honor a la Teresa, una vegada més pell de gallina!!!

De seguida es posen al davant en Jaume Folguera, en Jaume Brugulat, en Sergi Cots i l’Esteban Monje, uffff quines 4 peces... Amb en Joan Carreras de seguida veiem el ritme que porten i descartem intentar seguir-los. Aquests se’ns carreguen en un tres i no res!!! Nosaltres optarem per anar a un ritme més tranquil, a un ritme que a més de gaudir ens permeti xerrar i anar comentant la jugada. La primera pujada fins a Sant Jeroni és exigent, però el fet de no portar posat un pitrall i no haver d’estar pendent del rellotge genera una gran tranquil·litat. Quan ens falten pocs metres per arribar al punt més alt del recorregut ens trobem a les feres que baixen, en Jaume Folguera no el veiem, ja en deu haver fet de les seves...

Baixant direcció a Collbató en Joan es torça el peu, s’ha fotut una bona torçada, tot i així sembla que això no serà un impediment per seguir endavant i poder-ho passar d’allò més bé. “Què tal Joan?” “Home em fa força mal, però ja em passarà!”. Els 2 companys que van amb nosaltres li proposen solucionar-ho a base de cervesa, tot i que en Joan no té massa clar si és la millor solució...

Arribem a Collbató i ens trobem un avituallament que ja voldríem trobar-lo en moltes curses. Ens ofereixen cervesa com si fos la cosa més normal del món, bé, en aquesta marató sí que és la cosa més normal del món, pel que sembla nosaltres som els que no ens hidratem adequadament per obtindre un bon rendiment...

Pujant direcció al monestir li comento al Joan que l’any passat aquí ens vam començar a trobar gent de la que havia sortit abans que nosaltres. Aquest any o nosaltres estem anant més a poc a poc o els de davant estant anant més ràpid. A veure si al final això d’hidratar-se amb cervesa aportarà més energia del compte...

L’avituallament de Santa Cecília és extraordinari, no hi falta de res i el que és més important, s’hi respira un bon rotllo que és massa. M’ho estic passant d’allò més bé. Tot plegat és formidable, m’encanta!!! En Joan que no sabia massa bé on el portava, està al·lucinant, li costa acabar-se de creure el que està vivint... Aquí ens trobem a d’altres corredors que han partit abans que nosaltres. Això no és un avituallament, això és una festa!!! Amb en Joan tornem a renunciar a la cervesa i seguim la nostra marxa.

A mesura que anem avançant, no parem de trobar-nos corredors i més corredors i a tots se’ls veu d’allò més feliços, que poc que necessitem per tenir-ho tot!!!

El tram fins a Can Massana es fa d’allò més agradable, el desnivell que acumulen les cames es comença a notar, tot i així, estem gaudint tant que el cansament avui no pot fer acte de presència.

Si l’avituallament de Santa Cecília era extraordinari a Can Massana ja és Festa Major. Tothom va maquillat, llavis de color rosa, cabells pintats de verd, les galtes també ben acolorides, un joc per aquí, un joc per allà... Tot plegat, increïble!!!

En l’últim tram fins El Bruc ens acabem unint un munt de gent. Tots coincidim en destacar lo ben organitzat que està tot i la gran feina feta per tots els voluntaris que han vingut disposats a donar-ho tot per tal de que els altres puguem gaudir fent el que més ens agrada. Moltes gràcies Koales, sou una gent de puta mare!!!

Per rematar la festa, un bon vermut d’arribada i tots junts cap a dinar, què més es pot demanar???

Marató del Montseny - 42km 2.700m D+

Ja som davant d’una nova marató, la d’avui és la Marató del Montseny en la seva segona edició. Som l’Ivan que es retroba amb els 42km després de més de mig any d’haver estat en contacte amb aquesta distància per última vegada i en Joan que avui s’enfronta a la seva primera cursa d’aquestes característiques.

Sembla que aquest any el temps ens vol respectar més que no pas en l’edició passada en la que va ploure des de l’inici fins al final i, a més, el fort vent a les cotes altes va intensificar molt considerablement la sensació de fred. Avui el cel també és gris, però sembla que està més tranquil que l’any passat.

Sortim plegats amb l’Ivan com fem habitualment, sortim tranquils, no ens preocupa que ens avancis altres corredors, no els hi posem cap impediment per evitar-ho, seguim la nostra filosofia d’anar de “menys a més” i ara, de moment, és l’hora del “menys”. En Joan surt bastant més ràpid que nosaltres, en els primers kms ja l’hem perdut de vista, “Molta força i molta sort Joan!!!”

Arribem sense excessives dificultats a Sant Bernat, km 16, ens avituallem per fer front a la primera pujada important de la cursa i amunt!!! De seguida el fort pendent del corriol ens obliga a caminar, ens obliga també a deixar de parlar com hem anat fent fins ara, bé, les paraules sense acaben a tots menys a un, un tal Ivan que xerra faci pujada, faci baixada, estiguem corrent o estiguem parats... Aquí comencem a avançar els primers corredors, agafem un bon ritme i no afluixem, l’Ivan al final ha deixat de xerrar, però de moment tampoc no afluixa.

Quan falta poc per arribar al Matagalls (no arribem al cim, sinó que ens quedem al coll), em giro i veig que l’Ivan no segueix, imagino que haurà hagut d’afluixar una mica, tot i així hem fet gaire bé els 20 primers kms junts i això és molt bona senyal.

Baixant direcció a Sant Marçal, el bosc ens meravella amb unes tonalitats impressionants, els colors que visualitzem són realment apassionants, es fa molt agradable corre per aquest terreny, felicitat absoluta!!! Em creuo amb un home que em diu que vaig el 47, això vol dir que davant meu hi ha un total de 46 corredors. Estic a punt d’arribar al km 25, ha arribat l’hora de fer el canvi del “menys al més”, em proposo avançar uns quants corredors més i arribar com a màxim en la posició 40, som-hi!!!

Pujant a Les Agudes em sento amb molta força, les cames em responen d’allò més bé, estic passant-m’ho molt bé i ho haig d’aprofitar-ho, a més l’entorn és preciós, una autèntica meravella. Avanço alguns corredors i això em dóna encara més força. Abans d’arribar al Turó de l’Home uns joves amb tambors i d’altres instruments animen amb molta intensitat, “Moltes gràcies companys!!!”

Superat el punt més alt del recorregut comença l’hora de la veritat, ha arribat l’hora de donar-ho tot, l’hora de prémer al màxim l’accelerador i el fre, ni tocar-lo. Els últims 12km fins a Sant Esteve de Palautordera són pràcticament en la seva totalitat en baixada, així que a per totes!!!

Passem de nou per Font Martina, km 35, les cames comencen a queixar-se de l’esforç fet fins el moment, però ara no és hora de queixar-se, hem quedat que ara era l’hora de donar-ho tot, així que no val a arronsar-se ni un moment. De moment en Joan segueix davant, per ser la seva primera marató ho està fent molt bé, sí senyor!!!

Passo pel cartell que m’indica que falten 5km per l’arribada. Veig a la llunyania en Joan, l’atrapo ràpidament, em diu que té les cames bastant carregades, “Vinga Joan, que això ja està!!!”.

En els últims kms encara avanço algun corredor, sembla que hauré complert el propòsit que m’he fet a Sant Marçal d’arribar dels 40 primers i això per mi ja serà tot un èxit. Al final arribo en 5:17h i en la posició 33 , gaire bé 20 minuts menys que l’any passat, bona feina Salvador!!!

En Joan arriba un minuts més tard amb 5:21h i en la posició 40. L’Ivan amb 5:31h i posició 52, un molt bon temps tant per l’un com per l’altre, enhorabona companys!!!

Abans d'acabar, donar les gràcies a l'organització per fer possible una cursa tant ben parida com aquesta i en un entorn tant extraordinari com és el montseny!!!

Marató Sant Llorenç Savall - 42km 1.800m D+

Un any més estic a la línia de sortida de la Marató de Sant Llorenç, aquesta serà ja la quarta vegada que la correré. Abans de començar fem un minut de silenci en record de la 3a, pell de gallina!!! Per mi aquesta cursa té quelcom especial, va ser la primera marató que vaig córrer l’any 2008, està molt a prop de casa i, a més, passa pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, una zona on hi vinc a corre de tant en tant i que té un encant i una bellesa inqüestionables.

Els primers kms són per una pista totalment corredora que, tot i tenir petites pujades i baixades, es pot considerar plana. Un terreny que a mi m’és totalment desfavorable i així ho demostra la gran quantitat de corredors que m’avancen. Arribo al km 10 en 59 minuts, un ritme molt superior al que jo estic acostumat, sembla que ja no m’avancen tants corredors,  tot i així, de tant en tant n’hi ha algun que m’avança sense cap tipus de contemplació. Recordo que aquesta situació m’estressava molt en edicions anteriors, però coneixent el recorregut tinc la certesa que recuperaré posicions a partir de La Mola.

Arribem al km 17 i em diuen que vaig en la posició 60, era conscient que m’havien avançat molts corredors, però tants??? Aquí comença la cursa que a mi m’agrada, a partir d’aquí ens endinsem al Parc Natural, s’acaba la pista i comencen els corriols, perfecte!!! Em proposo que, arribats a aquest punt, ja no em poden passar més corredors, li haig de donar la volta a la situació, a partir d’ara haig de començar a guanyar posicions.

Només iniciar la pujada cap a La Mola avanço a un parell de corredors, vinga Salvador amunt!!! Se’m posa al darrere un corredor amb intencions de passar-me, no sé si ho aconseguirà o no, però no penso posar-li fàcil. Anem pujant i no es separa de mi, incremento el ritme i ell també, sembla que està disposat a donar-me guerra, però m’està anat de conya!!! Arribem junts a l’avituallament del km 21,5, portem 2:05h, el ritme és considerable, però de moment noto que les cames encara tenen molta força.

El cel és totalment serè, bufa un vent fortíssim que no ha deixat cap boira, es veu el mar amb una claredat absoluta, tot plegat em dóna molta energia per seguir pujant. Aconsegueixo distanciar-me del corredor que feia estona que tenia al darrere, a la vegada avanço un parell de corredors més, estic pletòric i haig d’aprofitar-ho!!!

Arribo al cim de La Mola amb 2:42h, aquí el vent és d’allò més fort, així que agafo quatre coses de l’avituallament i surto disparat. Haig d’anar per feina, a la que estigui dins el bosc ja s’atenuarà aquest vent, així que intento perdre alça tant ràpid com puc. De nou avanço uns quants corredors que tenen certes dificultats per baixar, són aquells que em passaven sense contemplacions en els primers kms, pel que sembla aquest terreny ja no els és tant favorable.

Passo pel Marquet de Les Roques, km 31, amb 3:23h, em trobo molt bé, em sento amb molta força, fa estona que vaig donant-ho tot i crec que si no passa res puc seguir així fins al final, intentem-ho!!!

En l’última pujada important de la cursa veig com se’m aproxima un corredor, m’he proposat que a partir de la pujada a La Mola no deixaria que em passes ningú, fins al moment ho he aconseguit, així que en aquesta ocasió no pot ser l’excepció. Incremento el ritme, per uns moments sembla que ell també ho fa, ja veig que està disposat a fer-me pencar, segueixo incrementant el ritme i l’acabo perdent de vista, bona feina Salvador!!!

Pujo al Castell de Pera corrent, miro el rellotge i veig que puc fer el mateix temps que l’any passat o potser fins hi tot una mica menys, així que a seguir donant-ho tot. El cel segueix totalment serè, de nou veig el mar amb màxima nitidesa, m’ho estic passant d’allò més bé, un matí perfecte!!!

Últims kms, em pregunten com vaig i els hi responc que molt bé, sembla que els sorprèn la meva resposta, però és la veritat, vaig molt bé. Ja veig el poble de Sant Llorenç, ara sí que això ja està, últim esforç i passo per la línia d’arribada en 4:40h, 8 minuts menys que l’any passat, posició 36 i amb unes sensacions d’allò més bones, fins l’any que ve!!!

Puigsacalm Extrem Mountain Marathon - 42km 2.700m D+

La marató del Puigsacalm és una cursa que em té el cor robat per l’encant del seu recorregut. Aquesta és la seva tercera edició i aquesta serà la tercera vegada que la correré. El primer any vàrem tenir aigua i fang per donar i vendre i vaig necessitar 6:52h per finalitzar la prova. Pel contrari, en la segona edició, el terreny estava totalment sec, es podia corre molt millor que el primer any i vaig necessitar bastant menys temps, 5:53h. Aquest any té la pinta de ser molt similar al primer, així que pronostico que per completar els 42km i 2.700m de D+, el temps que faré serà més pròxim a les 7h que a les 6h.

Ahir va estar plovent i la previsió per avui és que la pluja arribarà a partir de les 2 – 3 hores de cursa, tot i així sembla que no ha de fer fred. Sortim sense pluja i això s’agraeix. Surto molt tranquil, aquesta cursa té una duresa considerable i cal mesurar molt bé les forces. No fa ni 5 minuts que estem corrent i ja veig que tinc més de 50 corredors al davant, bé, no els he comptat, però veig que n’hi ha un munt... Això no em preocupa en absolut, quants més corredors hi hagi al davant, més possibles víctimes per ser avançades cap al final, o no...

Les sensacions són molt bones, a mesura que anem fent kms em trobo cada vegada més bé i més a gust corrent per aquests boscos tant espectaculars. Baixa aigua per tot arreu i això n’incrementa encara més l’encant de la prova. Hi ha molt fang, la qual cosa implica una major dificultat, però m’ho estic passant d’allò més bé!!!

Passat l’avituallament del km 13 ve una baixada un tant tècnica, però molt divertida. Accelero una mica, avanço algun corredor i això m’anima a seguir accelerant. Veig a una certa distància un grup de varis corredors, a per ells i accelero una mica més. Just en el moment que ens trobem amb els corredors de la cursa curta noto que hi ha quelcom que no funciona, intento corre en una mica de pujada que fa el camí, però no puc, què passa??? Miro el pulsòmetre i vaig a 200 pulsacions, ehhhh??? No pot ser!!! Em sembla que he accelerat més del compte. El corriol per on estem anant es comença a enfilar de valent, afluixo el ritme per fer baixar les pulsacions, però no hi ha manera, segueixo afluixant i les pulsacions que no volen baixar, Salvador tenim un problema!!! Decideixo seure un moment en una pedra per tal de resoldre aquest mal moment que estic passant, per fi la situació es comença a normalitzar... Mentre estant m’han avançat un munt de corredors, molts d’ells de la cursa curta, però d’altres de la marató, d’aquesta em costarà recuperar-me!!! A més, es posa a ploure, el que faltava!!!

La Canal dels Ganxos, una via ferrada molt guapa, em costa més del que m’hauria de costar, sóc conscient que estic pagant l’excés de fa una estona, però sé que d’aquesta en sortiré, em costarà més o em costarà menys, però en sortiré...

Arribant al Puigsacalm segueix plovent, per moments hi ha una mica de boira i bufa vent, sembla que la climatologia no estarà massa del nostre costat, però bé, ja ho sabíem abans de començar. Segueixo sense anar massa bé, però almenys fa estona que no m’avança cap corredor de la marató i l’estat d’ànim m’està començant a pujar. La baixada al coll del Bracons és tal i com es preveia, un autèntic tobogan de fang, a vegades un tant perillós, però molt divertit!!!

De camí cap el Santuari de Cabrera em començo a recuperar, a la llunyania veig un corredor, cada cop estic més a prop seu fins que l’aconsegueixo atrapar. Un altre grup de 3 corredors, els avanço en pujada, això comença a anar bé, començo a estar refet, així que a recuperar el temps perdut!!!

Estic a l’avituallament del km 30,5, porto una mica més de 5 hores en cursa, ja fa estona que no plou, les cames han recuperat la força que tenien al principi, ara és el moment d’anar a per totes. Avanço 2 corredors més, una altra injecció d’energia. Em pregunto com hauria anat la cursa si no hagués comès l’errada del km 13 i la resposta és que de tot se’n aprèn... Faig el Pla d’Aiats tant ràpid com puc, alhora que em vaig distanciant dels últims corredors que he avançat, som-hi Salvador!!!

Arribo a l’avituallament del km 37,5 i un nen d’uns 5 o 6 anys em diu que fa una estona que ha passat un corredor amb un samarreta blava a veure si aconsegueixo atrapar-lo, ho intentarem!!! Acabo veient el corredor de la samarreta blava, està molt lluny, no sé pas si el podré atrapar... Cada cop el tinc més a prop, i tant que l’atraparé!!!

En l’última baixada a més del corredor de la samarreta blava n’avanço 4 o 5 més, em sento perfecte, estic pletòric, em sento amb molta energia, ara sí que penso donar-ho tot fins al final. Ja està, última recta, ja veig l’arc d’arribada, al final 6:27h i unes sensacions boníssimes, estic molt satisfet de la feina feta. Ho podria haver fet molt millor està clar, però li dono molt més valor a la manera que he estat capaç d’acabar-me refent d’un molt mal moment.

Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada - 90km 4.500m D+

La d’avui és l’última prova de la I Copa Catalana de curses d’Ultraresistència de la FEEC. Amb els resultats d’avui es confeccionarà la classificació final d’aquesta copa. Les primeres posicions en les classificacions generals tant femenina com masculina crec que estan més que definides i porten per nom Olga Manko i Adolf Aguiló respectivament. Pel que fa a la classificació general masculina, crec que la segona posició té moltes possibilitats d’emportar-se-la en Pablo Boada i per la tercera hi ha varis candidats i un d’ells puc ser jo. Està clar que per mi no serà tasca gens fàcil aconseguir aquesta tercera posició just quan fa 15 dies que vaig acabar la Petite Trotte à Léon (PTL) amb els seus 290km i 22.000m D+, però no hi renunciaré.

Estem al poble de Prades i avui és el torn de l’Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada. Per davant tenim 90km i 4.500m de D+, crec que serà una cursa molt corredora i aquestes alçades de la temporada això no m’és gaire favorable, però una vegada més ho donarem tot i a veure que passa...

Sortim molt ràpid, per mi massa ràpid, en absolut sembla que tinguem 90km per davant, jo aniria més a poc a poc, però si s’ha de córrer doncs haurem de córrer. Anem per una pista que puja lleugerament i la gent segueix corrent, jo no puc ser menys, he dit que ho donaria tot i que no renunciaré a la tercera posició de la Copa, així que ara que puc intento no quedar-me enrere.

Van passant els kms i el ritme segueix sent molt alt, es preveu un dia calorós i ja m’han alertat que Vilaplana (km 43) a l’estiu és un autèntic forn, a veure com anirà... Anem plegats amb en Marcel, un molt bon coneixedor de la zona, és el seu territori d’entrenament, així que millor companyia no puc demanar. Ell plegarà a Vilaplana, però si anem junts fins allà, serà d’una gran ajuda.

Arribem a Cornudella de Montsant, km 20, quan portem 2:45h, la temperatura comença a ser elevada i la sensació de calor considerable. Aquí hi ha el primer dels tres avituallaments, carreguem les piles i endavant sense encantar-nos gaire.

Pugem direcció al poble de Siurana per un corriol força distret en una zona ombrívola que alleugera per uns instants la calor que no parava d’incrementar. Noto que les cames responen molt bé, sembla que potser m’escaparé de la possible factura que hagi de pagar per la PTL, tot i que queden molt kms per davant i de moment cal molta prudència.

Passat Siurana fem un descens per un tram molt tècnic, però molt divertit, al arribar al final d’aquest tram tenim la sort d’haver de creuar el riu, aquí em mullo de dalt a baix, aquesta refrescada m’anirà d’allò més bé per fer front a la pròxima pujada.

Entrem en una zona boscosa d’una gran bellesa, sens dubte el millor de la cursa fins al moment. Seguim amb en Marcel que em va explicant amb el màxim nivell de detall tot el que ens anirà venint en cada moment, quin luxe!!! Les sensacions segueixen sent molt bones, les cames segueixen responent molt millor del que pensava, sé que hi ha molt corredors per davant, però crec que en aquests moments la tercera posició de la Copa és meva, així que a per totes!!!

Baixant cap a Vilaplana noto un important defalliment, menjo una mica, però l’avís que m’han fet al principi de la cursa es compleix, fa una calor terrible i això no m’ajuda gens. En Marcel segueix avançant a molt bon ritme, jo m’haig d’esforçar considerablement per tal de que no se’m escapi, necessito amb urgència l’avituallament, necessito menjar, necessito beure i necessito descansar un moment. Mentre m’estic menjant una amanida de pasta veig que a l’avituallament arriba en Marc Camí, un dels que em podria arrabassar aquesta tercera posició que vull defensar. Així que no em puc encantar gens ni mica, ja veig que avui tocarà pencar de valent!!!

 La pròxima pujada fins a la Mussara té un desnivell de 600m, aquí hauria d’intentar apretar al màxim per mantenir la distància. L’avituallament m’ha anat d’allò més bé, em sento amb força per pujar a bon ritme, les cames responen bé, així que amunt sense contemplacions!!! A mesura que vaig guanyant alçada cada cop tinc més calor, en aquests moments recordo el fred que vam arribar passar amb en Jordi Codina al Tor des Géants pujant cap al Refugi de Champillon i d’això fa poc més de dos dies, com poden arribar a canviar les coses... Cada cop em sento més acalorat i les cames que van perdent força molt ràpidament, per sort, arribo abans del que em pensava a la Mussara, en l’últim tram he patit bastant, però amb poc més d’una hora he pogut superar aquesta maleïda pujada.

Arribo a l’Albiol, km 56,2, quan porto en cursa 7:46h, em diuen que vaig 8è i que em falten poc més de 30km per arribar de nou a Prades. La gent del control m’animen molt, em diuen que vaig molt bé, que faig molt bona cara i, a més, ara em ve una bona baixada de 6km. Estem a punt d’arribar a les 5h de la tarda, la calor ha començat a minvar, tot són bones notícies, així que haig d’aprofitar aquest moment per seguir avançant intentant perdre el mínim temps possible.

En l’últim tram de la pujada fins a Mont-ral, em tornen a fallar les forces, de nou necessito arribar a l’avituallament i carregar les piles que se’m estan a punt d’esgotar del tot. Això sí, sé que cada cop estic més a prop de Prades, em falten poc més de 20km, així que si sóc capaç de mantenir aquest ritme, és possible que pugui aconseguir la meva fita. M’assento, tinc molta gana, haig de fer un bon berenar, porto ja 9:42h i amb tot la cursa només he menjat dues vegades, així que m’ho prenc amb una certa calma abans de reprendre la marxa.

Em proposo com objectiu arribar a Capafonts amb llum de dia, faig càlculs i veig que no serà massa fàcil, però abans de sortir m’he proposat no renunciar al meu objectiu. En aquests moments em venen al cap les paraules d’en Martí Pol que diuen: “Tot està per fer i tot és possible”, així que a per totes!!!

Arribo a Capafonts, km 77,8 i porto 11:22h, els llums del poble ja estan encesos així que em toca encendre el frontal. Em resten poc més de 12km fins a Prades, miro el perfil, veig que hi ha uns 500m de D+ en 8km fins al Tossal de la Baltasana i després 4km de baixada fins a Prades, m’animo a mi mateix i em dic “Vinga Salvador, últim esforç, ara ja res et pot aturar!!!”

Em sento força cansat, però aconsegueixo esvair el cansament pensant en el Tossal de la Baltasana, és el meu pròxim objectiu, un cop l’assoleixi, tindré Prades als meus peus. Veig les llums d’un cotxe, és un punt de control em diuen que em queden falten 5 minuts per arribar al capdamunt i després tot baixada, som-hi!!!

Trepitjo el poble de Prades, em giro i no ve ningú, això ja ho tinc, no ha estat fàcil, però això ja ho sabia abans de sortir. Travesso la línia d’arribada quan el rellotge marca 13:24h i en 7a posició. Just quan fa 3 minuts que he arribat, arriba en Marc Camí, pel que veig ell també ha anat a per totes, molt bona feina Marc!!! Vaig a mirar la classificació i la meva sorpresa és veure que davant meu no hi ha en Pablo Boada, això vol dir que al final he quedat segon de la Copa. És evident que hi ha infinitat de corredors a Catalunya molt més forts que jo i que aquesta segona posició no reflecteix la realitat, però les curses són les que són i jo he tingut la sort de poder participar en tres de les quatre del calendari i que totes m’hagin anat força bé.

Classificació I Copa Catalana FEEC - LAFUMA de Curses d'Ultraresistència.