Trail Valle de Tena - 78 km 6.800 m+

Mentre totes les mirades estan posades entorn al Mont Blanc, nosaltres ens disposem a prendre part d’una cursa de menors dimensions, però no per això de menor encant. De fet, he corregut les dues i si n’haig d’escollir una, tot i que les distàncies siguin diferents, no dubtaré ni un segon en quedar-me amb el Trail Valle de Tena.

Aquest any sortim de Sallent de Gállego, un canvi no massa significatiu. L’única diferència que comporta és pujar al Garmo Negro amb 10 km més a les cames. El tram inicial fins al poble de Panticosa es fa molt ràpid i al cap de poca estona d’iniciar l’ascens cap al primer coll important del dia, ja apaguem els frontals. Veig els corredors de davant com estan pujant molt ràpid, massa, em sembla a mi, però bé, ells sabran... L’entorn és realment impressionant. Majestuós. Sublim. Exquisit. Haig de dir que de la travessa dels Pirineus que vaig fer al 2013, aquesta és una de les zones que més em va marcar. Crec que no m’equivocaré si pronostico que la d’avui serà una grandíssima jornada.

Passat el Collado Catieras, el terreny es fa menys corredor o, si més no, el córrer és més dificultós, deixem-ho així. De fet, el camí fins a l’avituallament de la Cabaña Brazato m’atreviria a dir que és pràcticament inexistent. L’Òscar, en el breafing de l’any passat va parlar d’una zona més amable on hi havia més herba i menys rocs, doncs bé, ara estaríem en la zona menys amable.

L’ascens al Garmo Negro el fem sota un sol de justícia que cau amb molta força. La calor és intensa. Per sort, algunes boires ens donen una mica de treva, però més aviat poca. Ha arribat l’hora de la veritat. Crec que he fet prou bé les coses fins aquí ja que noto com les cames tiren amunt amb suficient energia per anar pujant a un bon ritmet. I ja sóc dalt! Ha requerit del seu esforç, sí, però la recompensa és majúscula! Panoràmica de les de 5 estrelles!

El tram fins al Refugio de Bachimañia és força complicat. De nou, molta pedra, dificultós per córrer, camí poc evident, que seguim en el terreny menys amable, vaja...

Sembla que l’encant del recorregut no té previst afluixar. Ara avancem sota la supervisió dels “Infiernos”, de nou exquisidesa i sublimitat al màxim exponent. Un cop superat el Collado Tebarray, ens endinsem per fi a la zona amable. La veritat és que després tanta pedra, s’agraeix!

Al Refugio Respomuso toca avituallar-se bé per fer front a l’última part del recorregut. Recordo que l’any passat el Collado Musales em va impressionar i aquest any, tot i ja coneixe’l, el segueixo trobant d’allò més atractiu. Per la raconada on està ubicat i per lo ben encaixat que hi està. Decideixo donar tot el que tinc, noto l’esforç fins al moment, però crec que encara hi queda dins meu la força suficient per enllestir aquesta última part amb garanties. A veure...

A la baixada fins a La Sarra es nota un increment sobtat de la temperatura. Portàvem moltes hores per sobre els 2.000 m i el canvi és notable al baixar per sota els 1.500 m. Baixo força bé, tot i que al final s’acaba fent una mica llarga.

A La Sarra l’Alba ho té tot a punt, bé, igual com ho tenia tot a punt a l’avituallament de la Casa de Piedra. Omplo dipòsits. Menjo una mica i ara sí, l’últim tram fins a Sallent de Gállego. De nou m’exprimeixo al màxim. Òbviament, les forces ja no són les que eren, però el fet d’anar avançant corredors de la marató dóna certa motivació a seguir tirant amunt amb una mica d’alegria. Vinga Salvador! Últim esforç, que el coll ja està aquí! Vinga Salvador, que ja està! I, tot aprentant les dents al màxim, arribo al Collado Foratata. Miro el rellotge, si vaig per feina podria estalviar-me encendre de nou el frontal. La veritat és que estaria molt bé. Intentem-ho! De camí em trobo 3 o 4 voluntaris que pugen carregats amb ampolles d’aigua. Els animo i els felicito per l’esforç i per la feina, això sí que és tasca dura!

Els llums del poble ja estan encesos, però finalment a mi no em cal encendre el frontal. Just. Molt just. Per ben poc no l’he tingut que encendre...

I si al principi del dia pronosticava una gran jornada, el pronòstic s’ha complert de totes totes. Recorregut molt ben aconseguit. Ja el coneixia, però ho reafirmo. I una gran organització que el sustenta. També ho sabia, però també ho reafirmo. Sense cap mena de dubte, una de les grans!