dilluns, 30 d’abril del 2012

Pels Camins dels Matxos - 63km 3.100m D+


La d’avui és un prova que passa per una zona d’un gran encant i d’una gran bellesa, imagino que és aquest el motiu que fa que les 500 inscripcions s’esgotin en dues o tres hores. El recorregut, d’uns 63km i 3.100m de desnivell positiu, transcorre integrament per la comarca d’Osona, passant per punts tant emblemàtics com Bellmunt, el Puigsacalm i Cabrera.

Sortim de Torelló a les 6:30h tot just quan s’està començant a fer de dia. Es nota una gran humitat a l’ambient, el cel està força emboirat i no sembla que de moment el sol es vulgui deixar veure.

 
Amb 1:21h i un ritme força bo, arribem a Bellmunt, les sensacions són molt bones, sembla que es presenta una gran jornada, dedueixo que la preciositat de l’entorn ajuda a fer-ho tot molt més fàcil.



A la que ens aproximem al cim del Puigsacalm, el punt més alt del recorregut amb 1.515m, la boira s’intensifica i per moments fins hi tot costa una mica veure les marques. La pujada al cim és ràpida i la temperatura força freda, interessa perdre alçada el més ràpid possible!!! La baixada fins al coll de Bracons té trams bastant complicats, hi ha molt de fang i rellisca d’allò més, sort de l’ajuda d’unes cordes que ha col·locat l’organització. Al quedar-te les mans molles de la corda, afegint-hi el vent que bufa per moments, fa que la sensació de fred per sigui considerable.


 Amb 4:14h arribo a l’avituallament del Prat de la Vola, hem fet ja la meitat del recorregut, ara bé, per superar la segona meitat caldrà fer-s’hi de valent!!! Pujant a Cabrera em trobo d’allò més bé, avanço alguns corredors, ara feia molta estona que no avançava ningú i ja ho necessitava. 

Ja sóc de nou al Prat de Vola, a partir d’ara sí que tocarà donar-ho tot, ha arribat l’hora de començar a fer ús de l’energia que he estat guardant. M’esperen encara algunes pujades exigents, amunt!!! Vaig avançant corredors, la majoria d’ells han fet un recorregut més curt que el meu, però de tant en tant me’n trobo algun que està fent el mateix recorregut que jo. Em trobo cada vegada més bé, arribo a l’últim avituallament, em diuen que em falten 7,6km, veig que no podré fer tant bon temps com l’any passat, però de totes maneres no penso guardar-me res, a per totes!!!

L’últim tram està ple de petites pujades i quan et sembla que aquesta ja ha de ser l’última, n’apareix una de nova, i així en vàries ocasions. Últim esforç, última apretada de dents, estic ja de nou a Torelló, finalment arribo amb 8:25h i molt satisfet de lo sencer que he acabat. Perfecte!!!

dissabte, 21 d’abril del 2012

Trail des Citadelles - 73km 3600m D+


La prova d’avui transcórrer en territori Francès, concretament a la zona del Ariège i porta per nom Trail des Citadelles. Les dades de la cursa són 73km i 3.600m de desnivell positiu i sembla que una de les característiques principals del circuit és la gran quantitat de fang que hi ha al llarg del recorregut. A més, en un tram del circuit hi passen la totalitat dels 1200 corredors que sumen entre les 4 curses, per tant, aquest tram és molt probable que tingui certa complexitat.


            Nosaltres som els primers de sortir, amb el frontal al cap i una lleugera pluja iniciem la prova a les 6:00h. Abans de sortir em diu en Jordi Codina, “vosaltres foteu-li tanta canya com pugueu...” i jo li responc “...i tu hi has de fotre la mateixa canya que nosaltres”, “vosaltres feu i jo ja aniré venint...” em respon. Sortim amb en Jordi Armengau una vegada més, i les que falten!!! Accelerem una mica a la sortida ja que un possible corriol gaire enfangat al principi podria ser un embús fatal. Al cap de pocs minuts de córrer confirmem que el tema del fang va de debò, en la primera pujada notem com cal un esforç addicional per vèncer el fang, però què hi farem, ens hi haurem d’adaptar.

Notem com el ritme de la cursa és molt elevat, no sembla que tinguem més de 70km per davant, però nosaltres intentem moderar un punt la velocitat, és per això que quan passa l’Óscar, un basc que acabarem coneixent ens diu en conya “menos hablar y más correr, coño!!!”, però nosaltres li responem que xerrem ara que podem que més endavant no sabem com anirà...

Arribem a Bélesta, km 18, amb 1:50h, la veritat és que hem anat a una velocitat de gaire bé 10km/h i això per nosaltres és anar molt ràpid, però bé, la cursa ja ens anirà posant a tots al lloc que ens correspon.

Comencem la segona pujada, ara ja és de dia, el cel està molt emboirat, però de moment no plou, això sí el fang sembla que té intenció d’acompanyar-nos tot el recorregut. La zona per on correm és molt bonica i amb en Jordi comentem que es fa molt agradable transitar per aquesta nou territori.

Amb 3:45h arribem a Fongax, km 34, seguim anant molt ràpid ja que el circuit està sent força corredor. Aquí ens trobem de nou a la Sara, la xicota d’en Jordi Codina, i ens diu que ell ha passat per Bélesta 5 minuts més tard que nosaltres, en qualsevol moment estarà corrent al nostre costat!!!


         Ha arribat l’hora de la veritat, per davant tenim el desnivell positiu més important de la jornada, hem de superar prop de 700m per arribar al Château de Montségur. En Jordi es posa davant i amb la màxima seriositat marca un molt bon ritme, això vol dir, que sinó em vull quedar enrere m’hauré de posar molt serio jo també. De sobte apareixen un munt de corredors que no pot fer gaire que han sortit ja que, a diferència de nosaltres, van molt nets i polits. Se’ns afegeix doncs una nova dificultat, haver d’anar avançant corredors en una pujada enfangada... La pujada final al castell esdevé realment complexa, un munt de corredors que pugen, un munt de corredors que baixen, gent que no són corredors i també pugen i baixen, les pedres estan molt arrodonides i molt molles, amb la qual cosa rellisquen d’allò més, tot plegat força complicat. Baixant ens creuem amb en Jordi que puja, va 10 minuts per darrera, ens animem i endavant!!!


 

          Quan encara no fa 6 hores que hem sortit, arribem a l’avituallament de Montferrier i ens diuen que només ens falten 25km per l’arribada. En Jordi calcula i em comenta que podem fer unes 9 hores i jo li responc que si tot va bé, potser fins hi tot podem baixar algun minut de les 9 hores.

Intentant mantenir el ritme afrontem el Château de Roquefixade la que serà la penúltima pujada de la cursa. Aquí ja fa una estona que estem avançant els corredors de la cursa de 40km i el fet d’avançar sempre genera una motivació addicional. El dia segueix molt gris, el camí segueix molt enfangat, les cames comencen a notar l’esforç, però a hores no tenim altra alternativa que córrer tant com puguem.

Última pujada, falten 4km per l’arribada, 1km de pujada i 3km de baixada, novament en Jordi al davant, novament seriositat absoluta, seguim avançant els corredors de la cursa de 40km i algun de la nostra, això ens ajuda a mantindre la seriositat.

Els últims 3km semblava que haurien de ser plàcids, però no és així, aquí no hi ha fang, però el camí és molt tècnic ja que hi ha un munt de rocs que cal anar esquivant i que no deixen avançar tant ràpid com voldríem i per fi última baixada, és tant i tant dreta que cal una corda per poder baixar sense prendre mal, déu ni do!!!

Finalment, amb 8:56h arribem de nou a Lavelanet en les posicions 23 i 24 i molt satisfets de la feina feta. En Jordi Codina arriba una mica més tard que nosaltres, sembla que els últims kms li han donat més feina de la prevista, però tot i així, se’n surt molt bé i el que és més important, gaudint de valent!!!

 




dissabte, 7 d’abril del 2012

Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades - 67,5km 2.450m D+

La d’avui no és una cursa sinó una marxa de resistència que surt de La Selva del Camp i transcórrer per les muntanyes de Prades amb una distància de 67,5km i un desnivell positiu de 2.450m. Tot i que no sigui una cursa, intentaré fer-la amb el mínim temps possible. L’any passat hi vaig estar 8:00h, a veure aquest any com va...

Sortim a les 7:00h direcció cap a l’Albiol, la temperatura és molt agradable, sembla que avui farà un bon dia. De sobte una pujada “dretíssima” que fa que deixem de córrer i caminem durant una estona, què bé!!!

A l’Albiol, km 10, mengem un tros de coca amb xocolata i endavant direcció Mont-ral. Avui és com si estigués una mica adormit, sembla com si em faltés motivació, hi ha quelcom dins meu que no acaba de funcionar. Això no pot ser, necessito despertar-me, necessito activar-me, necessito motivació, necessito córrer de gust!!!
 
Tot pujant cap el Refugi dels Cogullons noto que ja he aconseguit “treure’m la son de les orelles”, ja estic corrent com a mi m’agrada, ja m’ho estic passant bé!!! Imagino que la bellesa de l’entorn m’ha fet passar les tonteries... Tot i que avui sembla que ha costat més de l’habitual entrar en sintonia amb el medi... 


 Miro el GPS i ja estic al km 37, quina agradable sorpresa!!! Tinc Prades als meus peus, amb un tres i no res ja hi seré, perfecte!!! Em trobo a un corredor que he avançat fa una bona estona i de nou torna a estar al meu davant, dedueixo que per aquí hi ha alguna drecera... Ara bé, segur que ell no ha pogut gaudir de la bona panoràmica que hi ha des de dalt del Tossal de la Baltassana.

Quan porto gaire bé 6 hores corrent arribo a Capafonts, km 47,3. Sé que la zona a la que ara m’endinsaré és molt xula, hi ha un corriol que pujar força, però que es deixa fer bé, amunt!!!


 I ja sóc de nou a l’Albiol, km 57,5, porto 7:10h, em falten 10km per arribar a La Selva del Camp, ja veig que ho tinc bastant complicat per fer 8:00h com l’any passat, però intentaré aproximar-m’hi al màxim.

Baixem primer per un corriol que acaba a una pista de formigó no massa agradable per córrer, el sol pica amb força, sort que fa un “airet” força fresc que atenua la calor, aquí m’atrapa en Jaume, anem una estona junts, serà la primera vegada amb tota la marxa que hauré anat acompanyat d’algú (a excepció de la sortida). Últim esforç, vinga som-hi, última pujada, trepitgem el poble i quan el rellotge marca 8:10h arribo de nou al punt de sortida.

Avui, al principi, les sensacions no han estat massa bones, hi havia alguna cosa que no acabava de rutllar fins que la preciositat de l’entorn per on corríem s’ha apoderat de mi i ha fet desaparèixer allò que m’impedia gaudir del que estava fent...